+copia.jpg)
Si al últim escrit comentava que tenia una nova amiga i que ella era la meva salvadora, pues el dimecres per la tarde les coses van canviar el 100%.
Com que el Barça jugava la final de la Champions (quin espectacle!!!) vaig decidir avançar el ratet de bici. Eren les 5’30 i anava disposat a fer 50 minutets d’entrenament, però quan en portava 20, clack!!! Trenco la resistència de la bici estàtica i em quedo en una cara de tonto que si que rai
Començo a “pensar” que puc fer i... decideixo posar-me una tobillera i anar-me’n a córrer. No ho vaig pensar molt perquè si ho hagués pensat una mica segur que no ho faig, però les coses que es fan sense pensar-les solen ser les que van millor.
Em canvio d’indumentària, agafo una botella d’aigua, em poso una tobillera, em lligo les sabates i a fer km, però abans de començar a fer camí vaig pensar uns segons i vaig decidir no fer res de muntanya i anar per camins “bons” perquè ja feia 10 dies que no feia res i el turmell encara estava adolorit.
Com feia molts de dies que no anava a Sant Roc decideixo que es el millor moment per anar a fer-li una visita. Anys enrere, quan “m’entrenava”, aquest era el circuit que més repetia: anar a Sant Roc pel camí de baix i tornar pel camí de dalt. Ho faig així perquè penso que és la forma de fer més km pujant.
Feia molt de calor, pareix que l’estiu ja està aquí, i portava la idea de córrer uns 45 minuts a un ritme normal, però com que devia tenir ganes de córrer vaig anar en un ritme alt i em vaig presentar al cementiri en una mica més de 10 minuts d’antelació. Com que el turmell no es queixava molt vaig decidir anar cap al Morellà, més concretament fins al bassot del Monget, i tornar cap a casa.
Una hora clavada d’entrenament que em va deixar al puntet per a vere el Barça.
Ahir vaig tornar a fer el mateix recorregut i ja he fet 2 dies de cursa, però gràcies a n'això m'ha quedat clara una cosa: la nocturna impossible de fer-la. El turmell no està, ni molt menys, per a córrer per la muntanya.
Crec que fins als San Fermins, que no són ben bé una cursa, que no faré cap carrera. Ja fa molta calor i no apeteix molt carrer tantes hores pel sol. Ara tot el que passa d'una hora i mitja ja és tot un sacrifici.
El turmell no està be del tot, però fa uns anys vaig estar tota una temporada entrenant al futbol 3 o 4 dies a la setmana i jugant tots els diumenges en un esguinze al mateix turmell (aquell any vaig jugar contra 2 futbolistes que el dimecres estaven aixecant la copa a Roma, uns tants i els altres tan poc!! jeje). Així que no crec que em passe res.
Avui i demà descans i el diumenge igual torno a fer alguna cosa.
Ale i fins la pròxima
P.D. Visca el Barça i Visca CATALUNYA!!!!!
Com que el Barça jugava la final de la Champions (quin espectacle!!!) vaig decidir avançar el ratet de bici. Eren les 5’30 i anava disposat a fer 50 minutets d’entrenament, però quan en portava 20, clack!!! Trenco la resistència de la bici estàtica i em quedo en una cara de tonto que si que rai
Començo a “pensar” que puc fer i... decideixo posar-me una tobillera i anar-me’n a córrer. No ho vaig pensar molt perquè si ho hagués pensat una mica segur que no ho faig, però les coses que es fan sense pensar-les solen ser les que van millor.
Em canvio d’indumentària, agafo una botella d’aigua, em poso una tobillera, em lligo les sabates i a fer km, però abans de començar a fer camí vaig pensar uns segons i vaig decidir no fer res de muntanya i anar per camins “bons” perquè ja feia 10 dies que no feia res i el turmell encara estava adolorit.
Com feia molts de dies que no anava a Sant Roc decideixo que es el millor moment per anar a fer-li una visita. Anys enrere, quan “m’entrenava”, aquest era el circuit que més repetia: anar a Sant Roc pel camí de baix i tornar pel camí de dalt. Ho faig així perquè penso que és la forma de fer més km pujant.
Feia molt de calor, pareix que l’estiu ja està aquí, i portava la idea de córrer uns 45 minuts a un ritme normal, però com que devia tenir ganes de córrer vaig anar en un ritme alt i em vaig presentar al cementiri en una mica més de 10 minuts d’antelació. Com que el turmell no es queixava molt vaig decidir anar cap al Morellà, més concretament fins al bassot del Monget, i tornar cap a casa.
Una hora clavada d’entrenament que em va deixar al puntet per a vere el Barça.
Ahir vaig tornar a fer el mateix recorregut i ja he fet 2 dies de cursa, però gràcies a n'això m'ha quedat clara una cosa: la nocturna impossible de fer-la. El turmell no està, ni molt menys, per a córrer per la muntanya.
Crec que fins als San Fermins, que no són ben bé una cursa, que no faré cap carrera. Ja fa molta calor i no apeteix molt carrer tantes hores pel sol. Ara tot el que passa d'una hora i mitja ja és tot un sacrifici.El turmell no està be del tot, però fa uns anys vaig estar tota una temporada entrenant al futbol 3 o 4 dies a la setmana i jugant tots els diumenges en un esguinze al mateix turmell (aquell any vaig jugar contra 2 futbolistes que el dimecres estaven aixecant la copa a Roma, uns tants i els altres tan poc!! jeje). Així que no crec que em passe res.
Avui i demà descans i el diumenge igual torno a fer alguna cosa.
Ale i fins la pròxima
P.D. Visca el Barça i Visca CATALUNYA!!!!!
2 comentaris:
Kina bike mes fashion no?? va anima't a fer de Caro a Pauls home, ke és molt divertit i la durersa no és molt alta, se pot fer en 3 horetes i xino xano, jo faig lo triatlo de Salou i tinc unes ganes ja.... Joan
Jajaja. Lo company de Tarragona que es molt fashion, xD.
Es que tinc el turmell que no està per la labor. A la mínima que hi ha alguna irregularitat, se'm doblega i per uns segons veig les estrelles. La setmana que be hauré de començar a fer exercicis per a tornar-lo a potenciar que això no pot ser. Per això que deixo la nocturna per una altra ocasió.
Que tu faràs de Caro a Paüls? Te tocarà de fer de llebre dels que venen de Fredes?
Bueno, jo faré de casa al Kasal i des d'allí ja et veuré arribar.
Sort al de Salou i no t'entrenes molt!!!!
Publica un comentari a l'entrada