Un altre "ida y vuelta"

Diuen que a la tercera va la vençuda, jo no se si era la tercera, la quarta o la que feia 20, però ahir finalment vaig embenar-me el turmell. Va ser un gran encert, ja que la diferencia de córrer en un tovillera que et va gran i un “bon” embenatge és abismal.

La calor comença a ser bastant insuportable, les ganes d’entrenar van en sentit oposat a les temperatures altes i més si no hi ha cap “objectiu” a la vista, però de moment segueixo entrenant en la mateixa “il•lusió” que fa dos mesos enrere.

Eren les 6 i pico de la tarde i no sabia exactament que fer: entrenar o no entrenar, però vaig decidir entrenar perquè ja feia 3 dies que feia el gos.
Busco les venes, poso el peu en la posició correcta i em faig un embenatge dels que feia servir quan jugava a futbol. Desprès m’equipo correctament i omplo un botella en mig litre d’aigua, si de normal el líquid és important per a entrenar, en estes calors es imprescindible perquè se’n perd molt. No exagero si dic que entre l’entrenament i una hora després em bec més d’un litre i mig d’aigua.

Quan ja estic tot arreglat penso el recorregut que faré i decideixo fer un altre ida y vuelta, el mateix circuit que vaig fer el dissabte de la nocturna i de la festa de la cirera.
Començo a córrer de cara amunt i veig que les cames i el cor no estan com sempre i van cansats. Lo del cor ho dic perquè miro el pulsometre i veig que pel ritme que porto vaig bastant alt de pulsacions.
Arribo al Tormassal cansat per la forta calor que feia, però dic paciència. I començo a fer la forta pujada cap a Montsagre i quan porto mitja horeta les cames comencen a reaccionar i les sensacions comencen a ser algo més bones. Arribo dalt a la font i el temps no és per a tirar coets però tampoc es dolent, faig un trago d’aigua, em rento la cara i a tornar-hi sense encantar-me perquè la tronada ja es damunt meu i sinó encara em banyaré. Penso que és la meva i decideixo provar-me, però abans encara m’estic uns parell de minuts contemplant un grapat de mascles que tinc a uns 10 metres i que no m’han vist. Començo a baixar, en l’aigua seguint-me i veig que el turmell amb el embenatge aguanta molt be i puc anar fent. Faig tot el descens amb l’aigua tocant el nas ja que només serveix per augmentar la sensació de calor, em presento a la carretera i vaig de cara al Morella, fins al Bassot del Monget. Les cames estan millor que al principi. Anant cap al Morella saludo al Pablo i continuo a un bon ritmet. Arribo fins al principi de la senda de pujada al coll de la Gilaberta, allí giro, faig un trago d’aigua i cap a casa.
Arribo a casa, paro el cronòmetre, em rento la cara, estiro, faig unes quantes abdominals i flexions, però abans de entrar a la dutxa dic vaig a mirar quan de temps havia perdut en 10 dies, la curiositat em pot, jeje. Comparo els temps i m’enduc una sorpresa: no és que hagués perdut temps, sinó que ho havia fet en 7 minuts menys que aquell dia. Tot i no tenir bones sensacions durant molta estona, en un turmell que no esta al 100% i molesta un pelin, en unes cames cansades i en molta calor aconsegueixo rebaixar en uns quants minuts el temps que havia fet 9 dies enrere. Estic content.
Però aquest matí quan m’he pesat m’he posat “trist” perquè cada dia peso menys. En 3 mesos que porto entrenant-me fort he perdut més de 5 quilos i no es que em sobressin. Si en perdo un més baixo el ritme dels entrenaments durant un parell de mesos, xD.

Ale i fins la pròxima

Com canvien les coses amb el temps

Aquest dissabte, aprofitant la lluna plena, es va celebrar la tradicional travessia-nocturna de Fredes-Paüls.

Si el poble en condicions normals ja està saturat, no cal que us imagineu com estava aquest fi de setmana que concedia la nocturna i la festa de la cirera, però bàsicament: molts de cotxes, uns quants frontals, carrers saturats, cireres, atletes... etc.

Tornant a la noctura, aquest any la UEC va limitar les inscripcions a 500 i les va aconseguir sense complicacions. Pel que pogut llegir, es deia que si no arriben a limitar les inscripcions s’hagués pogut arribat a les 700, una locura!

I com canvien les coses amb el temps!!! I això perquè ho dic? Pues perquè el “canvi” que ha experimentat la travessia de Fredes a Paüls en els últims anys és impressionant.
Encara recordo que mun pare va participar en les primeres edicions de la travessia i aquells anys es deia que baixar-la de 7 hores era una locura, l’any següent que baixar-la de 6 hores i mitja impossible, l’any següent que estos corredors estan averiats ja que ja l’han baixat de 6 hores, l’any... i així fins arribar a temps d’aquest any:
4h i 7 minuts!!!
Si els registres que s’anaven fent aquest anys eren impressionats, a n’aquest últim aconseguit pel Kiko Martí ja no se quin qualificatiu posar-li, però suposo que d’aquí un any o 2 o 3 passarà a formar part dels registres impressionats, ja que algú l’haurà aconseguit superar, almenys això penso.

Quan feia la nocturna el senyor Domingo Adell, si mal no recordo, fent un temps de 8h 30 minuts et servia per a quedar el desè, aquest registre va ser l’any 2000. 9 anys desprès fens aquest registres haguessis quedat el 75. Canvien les coses amb el temps?
La veritat es que si i molt. Una altra cosa que també ha canviat és la participació i la reputació de la travessia. Pensar que caldria limitar la cursa a 500 participants era una cosa impensable fins fa ben poc, però les coses canvien i es diu que per a millor.
Les curses de muntanya estan “enganxat” a moltes persones i això es bo. L’únic problema es que superar o igualar la posició que va aconseguir mun pare en les primeres edicions em serà molt difícil, (el desè va fer 5h 11 minuts) però el temps espero que no. Baixar-la de 8h 30 minuts es una cosa possible, però de moment no he pogut. xD
Ell sempre intenta aconsellar-me, ensenyar-me rutes, nous lloc per a entrenar-me... però no acaba d’entendre com no puc recordar-me’n de totes estes coses. De totes maneres suposo que poc a poc aniré memoritzant-les i més ara que torno cap al poble.

El dia de la travessia com que estava per casa vaig decidir tornar a la muntanya. Com que no vaig poder fer la cursa el dia que tocava me’n vaig anar cap a Montasgre, fins la bassa la Refoia, i vaig tornar a baixar cap al poble per la mateixa senda per on havia pujat. Quan estava baix a la carretera vaig decidir córrer un ratet més i vaig anar fins al bassot del Monget i desprès cap a casa.
Conclusió, el turmell no està be però avui he llegit una frase que m’ha agradat molt.

"El dolor es temporal... Puede durar-te un segundo, un minuto, una hora o hasta un año, pero al final se calma y algo mas ocupa su lugar. Sin embargo, si abandonas, dura para siempre."
LANCE ARMSTRONG

Per últim, felicitar a tots els participants de la travessia, però especialment als del poble. Grans registres i cada cop el nivell és més alt.

Ale, fins la pròxima