+copia.jpg)
Ahir, diumenge 26 d’abril, es va celebrar al poble veí, Xerta, la II cursa de les fonts. Una carrera de 26 km, 1650 metres de desnivell positiu i amb un pic de 879 metres (Cim de la Coscollosa)
Com era d’esperar, desprès de l’èxit de la primera edició, la afluència de participants i la qualitat dels corredors es va incrementar notablement.
La setmana abans de la cursa havia fet una part de l’itinerari, uns 10 km, en mun tio Paco i en l'Aleix (la futura estrella de la família) i em vaig quedar sorprès per les vistes que havien i pel be que estaven els senders.
El despertador tocava (6’45) i al mirar per la finestra em vaig endur una “sorpresa”: plovia i feia vent. Vaig pensar: Enric avui patiràs!!!. Però el mal ja estava fet així que vaig fer el típic esmorzar d'un dia de carrera, vaig dutxar-me, fer la motxilla i em vaig vestir.
Baixant cap a Xerta els temps pareixia millorar, però no estava molt clar. Arribem a la plaça, lloc d’inici de la cursa, i ens assabentem que la sortida es farà des del Kasal.
Degut el mal temps, tot i que cada vegada la cosa s’aclaria més, l'inici es va endarrerir 15 minuts i es va fer una sortida neutralitzada fins l’antiga carretera.
Com sempre, vaig escalfar una mica el motor, feia molt de fred, i amb els corredors de Paüls i algun company de batalles vam fer els típics comentaris d'abans de iniciar una prova.
A l’hora dita comença la cursa i els primers km em serveixen per a estirar una mica les cames i agafar una posició prou bona per a estar tranquil al tram de pujada.
Un cop passat el primer habituallament "comença" la cursa. No vaig voler apretar molt a la pujada i amb el Ricard anàvem fen km a un bon ritmet, però guardar-nos les forces per al tram de baixada.
Arribant als plans de Rambla ens vam trobar a la Reyes Valero (guanyadora de varies carreres de muntanya, una d’elles la cursa de Paüls, i 2 segona del circuit català en les últims 3 anys) i vam seguir el seu ritme fins arribar a la Coscollosa (si un pot, sempre es bo agafar el ritme d'alguna persona experimentada). En aquest punt vam decidir canviar el ritme he intentar fer un bon temps ja que casi tot el que quedava era baixada i trams plans.
Arribant al control de la Moleta vaig notar com si el bessó tingues ganes de escapar-se i em va tocar afluixar. El Ricard va seguir al mateix ritme i a mi em va tocar aprendre-m’ho en paciència.
Els trams de baixada m'anaven perfectes perquè al treballà els quàdriceps podia guanyar posicions, però tot el que era pujada i sobretot pla em tocava fer-ho caminant per temor de que no se’m puges el bessó i se'm acabés la carrera.
Vaig fer la primera part de la cursa pensant en guardar forces per al tram de baixada i vaig arribar a la Coscollosa en les piles carregades, però... Al final vaig perdre unes 20 posicions, però tot i això vaig poder arribar a meta en un bon temps.
Vaig parar el cronòmetre en 3h 27 minuts.
El Nicolae en 2h 41 minuts, el Rafel en 3h 10 minuts, el Ricard en 3h 19 minuts, l’Enric en 3h 48 minuts, el Jordi de Roquetes en 3h 58 minuts i el senyó Maga de Santa Bàrbara en 4h.
Felicitats a tots pels resultats!!!
Un cop acabada la cursa remarcaria 4 coses:
Que les pujades inicials fins als plans de Rambla són enganyadores, ja que al fer-les per bona "carretera" això et pot fer apretar la maquina més del compte i al final ho acabaries pagant.
Que la pujada de les Ombries de Paüls al cim de la Coscollosa és un tram dur, tot i que no se'm va fer molt pesat.
Que la baixada és bastant tècnica i complicada, però cal dir que l'aigua caiguda hores abans ens va ajudar a superar-la amb més facilitat.
I que els últims 3 km se'm van fer eterns, però això va ser perquè el bessó volia ser protagonista, sort que no el vaig deixar, xD.
Va ser una carrera dura (els canvis que va fer l'organització en el circuit, respecte l’any passat, van tenir l’efecte buscat), de molts quilometres, amb una baixada complica, molt de fred al principi, calor al final, etc. però una bona prova de foc per a mesurar les forces de cara a la meva pròxima cursa, la de Paüls, a finals de Maig.
Si comparem les dos curses podem observar que el desnivell acumulat és casi igual, la de Paüls té 3 quilometres menys que la de Xerta i els senders són bastants diferents.
Espero poder fer la cursa de Paüls alguns dies abans de la carrera, però el calendari no pinta molt be.
A la nostra cursa suposo que haurà més participants locals que a la de Xerta, tot i que vam deixar el llistó ben alt, però com sempre: l’important es acabar!!!!
Ale i fins la pròxima!!!!!
La setmana abans de la cursa havia fet una part de l’itinerari, uns 10 km, en mun tio Paco i en l'Aleix (la futura estrella de la família) i em vaig quedar sorprès per les vistes que havien i pel be que estaven els senders.
El despertador tocava (6’45) i al mirar per la finestra em vaig endur una “sorpresa”: plovia i feia vent. Vaig pensar: Enric avui patiràs!!!. Però el mal ja estava fet així que vaig fer el típic esmorzar d'un dia de carrera, vaig dutxar-me, fer la motxilla i em vaig vestir.
Baixant cap a Xerta els temps pareixia millorar, però no estava molt clar. Arribem a la plaça, lloc d’inici de la cursa, i ens assabentem que la sortida es farà des del Kasal.
Degut el mal temps, tot i que cada vegada la cosa s’aclaria més, l'inici es va endarrerir 15 minuts i es va fer una sortida neutralitzada fins l’antiga carretera.
Com sempre, vaig escalfar una mica el motor, feia molt de fred, i amb els corredors de Paüls i algun company de batalles vam fer els típics comentaris d'abans de iniciar una prova.
A l’hora dita comença la cursa i els primers km em serveixen per a estirar una mica les cames i agafar una posició prou bona per a estar tranquil al tram de pujada.
Un cop passat el primer habituallament "comença" la cursa. No vaig voler apretar molt a la pujada i amb el Ricard anàvem fen km a un bon ritmet, però guardar-nos les forces per al tram de baixada.
Arribant als plans de Rambla ens vam trobar a la Reyes Valero (guanyadora de varies carreres de muntanya, una d’elles la cursa de Paüls, i 2 segona del circuit català en les últims 3 anys) i vam seguir el seu ritme fins arribar a la Coscollosa (si un pot, sempre es bo agafar el ritme d'alguna persona experimentada). En aquest punt vam decidir canviar el ritme he intentar fer un bon temps ja que casi tot el que quedava era baixada i trams plans.
Arribant al control de la Moleta vaig notar com si el bessó tingues ganes de escapar-se i em va tocar afluixar. El Ricard va seguir al mateix ritme i a mi em va tocar aprendre-m’ho en paciència.
Els trams de baixada m'anaven perfectes perquè al treballà els quàdriceps podia guanyar posicions, però tot el que era pujada i sobretot pla em tocava fer-ho caminant per temor de que no se’m puges el bessó i se'm acabés la carrera.
Vaig fer la primera part de la cursa pensant en guardar forces per al tram de baixada i vaig arribar a la Coscollosa en les piles carregades, però... Al final vaig perdre unes 20 posicions, però tot i això vaig poder arribar a meta en un bon temps.
Vaig parar el cronòmetre en 3h 27 minuts.
El Nicolae en 2h 41 minuts, el Rafel en 3h 10 minuts, el Ricard en 3h 19 minuts, l’Enric en 3h 48 minuts, el Jordi de Roquetes en 3h 58 minuts i el senyó Maga de Santa Bàrbara en 4h.
Felicitats a tots pels resultats!!!
Un cop acabada la cursa remarcaria 4 coses:
Que les pujades inicials fins als plans de Rambla són enganyadores, ja que al fer-les per bona "carretera" això et pot fer apretar la maquina més del compte i al final ho acabaries pagant.
Que la pujada de les Ombries de Paüls al cim de la Coscollosa és un tram dur, tot i que no se'm va fer molt pesat.
Que la baixada és bastant tècnica i complicada, però cal dir que l'aigua caiguda hores abans ens va ajudar a superar-la amb més facilitat.
I que els últims 3 km se'm van fer eterns, però això va ser perquè el bessó volia ser protagonista, sort que no el vaig deixar, xD.
Va ser una carrera dura (els canvis que va fer l'organització en el circuit, respecte l’any passat, van tenir l’efecte buscat), de molts quilometres, amb una baixada complica, molt de fred al principi, calor al final, etc. però una bona prova de foc per a mesurar les forces de cara a la meva pròxima cursa, la de Paüls, a finals de Maig.
Si comparem les dos curses podem observar que el desnivell acumulat és casi igual, la de Paüls té 3 quilometres menys que la de Xerta i els senders són bastants diferents.
Espero poder fer la cursa de Paüls alguns dies abans de la carrera, però el calendari no pinta molt be.
A la nostra cursa suposo que haurà més participants locals que a la de Xerta, tot i que vam deixar el llistó ben alt, però com sempre: l’important es acabar!!!!
Ale i fins la pròxima!!!!!
