+copia.jpg)
El passat diumenge 25 d’abril, es va celebrar al poble veí, Xerta, la III cursa de les fonts. Una carrera de 26 km, 1700 metres de desnivell positiu i un pic de 879 metres. L'afluència de participants es va incrementar gràcies a la marxa, que tenia un circuit interessant.
Aquest any, a diferencia del passat, les setmanes abans de la cursa no havia fet cap entrenament pel circuit ni per la muntanya, el motiu d'això eren les proves per entrar a treballar de bomber a l'estiu. Però va valdre la pena perquè les proves físiques em van anar mot be i tot i no tenir cap merit he aconseguit entrar.
El problema no vas ser el canvi d'entrenament, perquè vaig fer bastants quilòmetres igual, sinó les seqüeles de les proves. Tinc l'esquena tocada i un esguinze al turmell esquerre que vinc arrossegant des de Miravet.
Tornant al diumenge... el despertador va sonar molt aviat i sense gaire gana a esmorzar, desprès una dutxa i cap Xerta.
Aparco a l'estació i coincideixo en mun tiet i mun cosí que van a fer la marxa. Anem de cara a la plaça, recolleixo el dorsal, deixo la motxilla, m'embeno els turmells i a calentar.
Durant l'escalfament no tinc bones sensacions i em noto incomodo amb el turmell esquerre, però no li faig molt de cas. Estiro amb el Ricard, Gustavo i companyia i de cara la sortida que ja no queda res.
Fotos, comentaris, salutacions i a córrer !!!!!!
Els primers quilòmetres els faig en calma perquè no vull quedar-me vuit a meitat cursa. Una vegada passo el primer avituallament m'ajunto amb el Rafel, anem contant-mos batalletes i fent quilòmetres, fins que ell comença a fer les passes massa llargues i jo decideixo mantenir el ritme pensant en que a la baixada ja recuperaré. Mantinc el contacte visual amb el Rafel fins passada la vall d'infern, aquí em trobo amb una mica de trànsit, em costa molt passar a la gent degut al sender i perdo uns instants. El tram que va des dels plans de rambla fins la moleta és el més bonic i dur de la cursa. La pujada a la Coscollosa és “curta” e intensa, però la forta calor i l'escàs vent que feia van fer que pareixes més dura.
Una vegada coronada toca un descens llarg i tècnic amb algunes pujades curtes però molt pronunciades. Aquestes mini pujades al final de les curses són tot un mur, ja que et buiden i et deixen “finet”. Aquest any porto les piles carregades per fer un bon descens i recuperar temps. Començo a fer quilòmetres i adelanto a n'algun corredor, però tinc la part esquerra tocada, l'esquena i el turmell cada cop molesten més. Quan porto uns tres quilòmetres de baixada me'n dono compte que pot ser he guardat massa forces, he apretat poc i ja no se si podré recuperar tot el temps que volia.
Tot i això vaig seguint a bon ritmet i em presento a la última pujada del circuit, hi han cordes per a superar-la, però prefereixo deixar-les per un corredor que està passant uns mals moments. Arribo a l'últim avituallament, amb més retràs del esperat, em faig unes fotos, comento la jugada i torno a córrer per arribar el més aviat possible a la meta.
A diferencia de l'any passat, els últim tres quilòmetres es fan més assequibles, potser he reservat massa? Segur que si. Deixo la senda, entro al asfalt i... 3h i 35 minuts.
No gaire content pel temps fet, 8 minuts més que l'any passat, però l'important es que he acabat. Tinc una sensació rara perquè estic be, tot i la forta calor que feia, però penso que he guardat massa i que no me emprés la cursa com una cursa, valga la redundància, però... per a compensar-ho ahir 14'5 quilòmetres de muntanya i 1400 metres de desnivell positiu.
La cursa de les fonts és la més dura que he fet aquest any en diferencia, però m'agrada perquè esta al costat de casa e hi han unes impressionats vistes. Són molts de quilòmetres, un desnivell acumulat considerable, baixades molt tècniques, pujades llargues i dures,... però arribar a la meta ho compensa tot.
Felicitar a un mun cosí Aleix perquè, tot i ser molt jove, va acabar el 15è a la marxa, segueix així!!! També al Ricard, Paco, Gustavo, Rafel, Joaquin...
Avui descans i al camp nou a per la remuntada i demà... ja serà un altre dia.
Ale i fins la pròxima
Aquest any, a diferencia del passat, les setmanes abans de la cursa no havia fet cap entrenament pel circuit ni per la muntanya, el motiu d'això eren les proves per entrar a treballar de bomber a l'estiu. Però va valdre la pena perquè les proves físiques em van anar mot be i tot i no tenir cap merit he aconseguit entrar.
El problema no vas ser el canvi d'entrenament, perquè vaig fer bastants quilòmetres igual, sinó les seqüeles de les proves. Tinc l'esquena tocada i un esguinze al turmell esquerre que vinc arrossegant des de Miravet.
Tornant al diumenge... el despertador va sonar molt aviat i sense gaire gana a esmorzar, desprès una dutxa i cap Xerta.
Aparco a l'estació i coincideixo en mun tiet i mun cosí que van a fer la marxa. Anem de cara a la plaça, recolleixo el dorsal, deixo la motxilla, m'embeno els turmells i a calentar.
Durant l'escalfament no tinc bones sensacions i em noto incomodo amb el turmell esquerre, però no li faig molt de cas. Estiro amb el Ricard, Gustavo i companyia i de cara la sortida que ja no queda res.
Fotos, comentaris, salutacions i a córrer !!!!!!
Els primers quilòmetres els faig en calma perquè no vull quedar-me vuit a meitat cursa. Una vegada passo el primer avituallament m'ajunto amb el Rafel, anem contant-mos batalletes i fent quilòmetres, fins que ell comença a fer les passes massa llargues i jo decideixo mantenir el ritme pensant en que a la baixada ja recuperaré. Mantinc el contacte visual amb el Rafel fins passada la vall d'infern, aquí em trobo amb una mica de trànsit, em costa molt passar a la gent degut al sender i perdo uns instants. El tram que va des dels plans de rambla fins la moleta és el més bonic i dur de la cursa. La pujada a la Coscollosa és “curta” e intensa, però la forta calor i l'escàs vent que feia van fer que pareixes més dura.
Una vegada coronada toca un descens llarg i tècnic amb algunes pujades curtes però molt pronunciades. Aquestes mini pujades al final de les curses són tot un mur, ja que et buiden i et deixen “finet”. Aquest any porto les piles carregades per fer un bon descens i recuperar temps. Començo a fer quilòmetres i adelanto a n'algun corredor, però tinc la part esquerra tocada, l'esquena i el turmell cada cop molesten més. Quan porto uns tres quilòmetres de baixada me'n dono compte que pot ser he guardat massa forces, he apretat poc i ja no se si podré recuperar tot el temps que volia.Tot i això vaig seguint a bon ritmet i em presento a la última pujada del circuit, hi han cordes per a superar-la, però prefereixo deixar-les per un corredor que està passant uns mals moments. Arribo a l'últim avituallament, amb més retràs del esperat, em faig unes fotos, comento la jugada i torno a córrer per arribar el més aviat possible a la meta.
A diferencia de l'any passat, els últim tres quilòmetres es fan més assequibles, potser he reservat massa? Segur que si. Deixo la senda, entro al asfalt i... 3h i 35 minuts.
No gaire content pel temps fet, 8 minuts més que l'any passat, però l'important es que he acabat. Tinc una sensació rara perquè estic be, tot i la forta calor que feia, però penso que he guardat massa i que no me emprés la cursa com una cursa, valga la redundància, però... per a compensar-ho ahir 14'5 quilòmetres de muntanya i 1400 metres de desnivell positiu.
La cursa de les fonts és la més dura que he fet aquest any en diferencia, però m'agrada perquè esta al costat de casa e hi han unes impressionats vistes. Són molts de quilòmetres, un desnivell acumulat considerable, baixades molt tècniques, pujades llargues i dures,... però arribar a la meta ho compensa tot.
Felicitar a un mun cosí Aleix perquè, tot i ser molt jove, va acabar el 15è a la marxa, segueix així!!! També al Ricard, Paco, Gustavo, Rafel, Joaquin...
Avui descans i al camp nou a per la remuntada i demà... ja serà un altre dia.
Ale i fins la pròxima
