IX Cursa de muntanya Paüls

Les muntanyes del nostre poble han tornat a ser la seu d’una de les millors curses de muntanya de l’actualitat. Era la novena edició i estava dins del circuit català de curses de muntanya i del circuit de les terres de l’ebre. El repte era superar una mica més de 23 km i uns 2000 metres de desnivell positiu acumulat.

Era un dia diferent perquè era la primera vegada que em tocava veure els “bous des de detràs l’embarrera”. Sempre que havia estat a Paüls el dia la cursa l’havia fet, però aquest any el turmell no m’ha deixat. Tot i això la nit abans, no tenia els “nervis” dels altres anys, però si que em van venir al cap un munt d’imatges d’entrenaments, de les curses d’edicions anteriors...

El despertador sona a les 7’50 i no porto cap presa en aixecar-me (el únic positiu de no fer la cursa). A les 8’15 vaig a buscar a l’Hector i en los instruments a la ma anem tirant cap a la plaça.

Pujant començo a veure corredors i pensava: “Bua, quina enveja en fan”. Arribem a la plaça i allí ja està tot preparat. Als de la UEC se’ls escapen pocs detalls i això es nota només pegant un cop d’ull.

El temps no pinta be i tot i que els de la xaranga estem afinadets s’escapen les primeres gotes.

A les 9 es dona la sortida de les dones i a les 9’20 es dona la dels homes. Quin ritme que porten els primers quan passen per la plaça, impressionant!!! El nivell d’aquestes curses és al·lucinant el que s'ha anat incrementant any rere any.

Un cop passats tots els corredors la cosa es tranquil·litza i comencen uns altres preparatius, els de l’arribada.

Esmorzem per a matar el temps i la gana! i em trobo a n’algun company que per causes similars a la meva l’hi ha tocat mirar la carrera d’una forma diferent.

Quan ja fa una mica més d’una hora que han donat la sortida, les trucades a la gent que està pels cims són un no parar: Qui va el primer? Els del poble com van? Estan tots be?

I així es passen els moments quan un està per la plaça.

I quan portàvem una mica més de dos hores arriba el 1r participant a la plaça, quina màquina!!! El Just Sociats, sots campió d’Espanya el 2008, para el crono en 2h 17 minuts. Tres minuts després arriba el Kiko Martí i un minut després l’Albert Giner “puça”. A tres minuts de l’Albert arriba l’Ahmed i a partir d’aquí ja un no parar de corredors.

Uns arriben més sencers, uns altres “morts”, n’hi ha que encara tenen ganes de fer un sprint final, n’hi ha que trauen forces d’on sigui per a carregar als seus fills, etc.

Quan veig algunes d’aquestes arribades em tremolen les cames i no perquè em faiguen figa sinó perquè per uns segons em poso a la seva pell i penso que el que el que han passat ha sigut molt dur i que la recompensa d’arribar a la meta i veure als coneguts o al públic animar-te són coses que ni la Master Card pot pagar, jeje.

Els atletes locals, aquest any amb record inclòs de participants, van fer uns grans registres:

Nicolae Caraba en 2h 46 minuts

Ricard Cid 3h 4 minuts

Pau Povill 3h 13 minuts

Miquel Pallarès i “Rafel Paladella” 3h 17 minuts

Joan Estrada 3h 29 minuts

Enric Povill 3h 39 minuts

Joan Lluís 4h 3 minuts

Felicitats a tots els corredors pels gran temps efectuats perquè fer una cursa de tanta duresa i que passa de llarg els 20 quilometres és tot un repte personal, però com sempre: l’important es poder acabar i poder dir: Tal dia farà un any!!! xD

P.D. L'animació de la xaranga TAL COM SONA de Paüls, impressionat!!! jejeje.

Ale i fins la pròxima cursa (que no se quina serà)