dilluns, 15 de març del 2010

Quin hivern més dur!

Suposo que a Tarragona també ha fet fred aquest any, això no ho se de primer ma, el que si que sé es que a Paüls les temperatures baixes, el vent i la neu ha sigut una cosa habitual. No havia patit mai tant entrenant-me, però espero que d'alguna cosa hagi servit... xD
Ja queda una mica menys per la pròxima cursa, 28 de març, però ja en tinc ganes.
Això de les curses de muntanya t'enganxa, no se ben be quin és el motiu exacte, però n'hi ha molts: satisfacció d'acabar una cursa, el fet d'afrontar nou reptes, superar-te en els entrenaments, l'esperit competitiu, les vistes, que ser dels millors significa entrenar i tenir molta constància durant molt de temps... Tot això i alguna cosa més fa que les curses de muntanya siguen una esport que m'apassiona i que em motiva cada dia més.
La cursa de Miravet va ser la primera, com el final de la pretemporada, i la de la Pobla de Massaluca serà la segona, l'inici de la temporada. Són una part més del meu entrenament que espero que doni els seus “fruits” cap a finals de maig o sinó cap a finals de juny que és la nocturna.
De la primera cursa tinc algun record al turmell, però poc a poc anem millorant. Els entrenaments es van acumulant i les cames alguns dies no poden ni moure's, però és el que toca.
La setmana passada vaig fer de tot, però a un ritme suau: caminar muntanya, córrer via verda, bici... aquesta espero fer-ho a ritme normal.
No tinc clara la cursa que faré al maig, si la de Paüls o la puyada a Oturia de Huesca, però les 2 són prou interessants. Una es la final del campionat de Catalunya i l'altra és el d'Espanya. No és que vulgui guanyar, ni molt menys, però en això vull dir que són 2 carreres molt importants. La del poble ja l'he fet varies vegades, és molt dura: té uns 23 km i un desnivell positiu de 1950 metres. La de Huesca fa bona pinta, 38 km i un desnivell positiu de 2200 metres. Com que un dels objectius de la temporada es fer per primera vegada la nocturna i baixar-la de les 6 hores, pot ser massa ambiciós?, la puyada a Oturia m'aniria millor per a preparar-la, però la de Paüls... és la del poble. Encara tinc molt de temps per a decidir-me, podem passar moltes coses i les lesions poden fer canviar molt els plans, però si no em passen factura ja tinc el calendari mig definit fins al juliol.
I per acabar quatre fotos del entrenament que vaig fer el dijous passat, van ser uns 9'2 quilòmetres en un desnivell positiu de 635 metres i per títol podria portar: una pujada a la Gilaberta envoltat de neu.

Salut i cames!!!!



dilluns, 8 de març del 2010

Per damunt la neu...

Ha sonat el despertador a les 8’30 i he fet el mateix de sempre: mirar la temperatura exterior (0,5 graus), agafar un actimel de la nevera i beure-me’l al sofà, però quan he mirat per la finestra…he vist totes les teulades nevades!!! I m'ha tocat canviar els plans, no podré agafar la bici perquè en este fred me quedaré congelat.
Ha anat passant la estona i al final he decidit sortir a pegar una volta, però corrent. Des de la cursa de Miravet que no havia fet res perquè encara tinc 2 blaus al turmell i em fa un mica de mal, però avui tenia ganes de fer exercici.
M'he tapat asta les orelles i a fer quilometres en precaució. No volia forçar gaire perquè tenia temor de fer-me mal, però a mesura que anaven passant els minuts les sensacions eren bones.
Però el millor d’avui no ha sigut que el turmell no m’ha fet mal, sinó haver fet la major part de l’entrenament corrent per damunt la neu, en alguns llocs gel. Unes sensacions diferents i un paisatge molt més pintoresc al habitual.
Al final he fet una mica més de 10 km, en un desnivell acumulat d’uns 700 metres i un desnivell positiu de 350 metres. M’ha costat una hora exacta, surt una mitjana de 6 minuts el quilòmetre.
Conclusió: content per haver fet un bon entrenament i perquè segueixo progressant adequadament, xD

Salut i cames

dimecres, 3 de març del 2010

La primera del 2010 a la saca !!!

Al final tot torna a la normalitat…


Pensava que no me’n recordaria, feia 10 mesos des de la última, però només em van caler uns minuts per adonar-me on m’havia ficat. El diumenge vaig tornar a fer una cursa de muntanya.

No portava molts d’entrenaments ni molta constància, una setmana cinc dies, l’altra dos dies, l’altra... per això que no esperava sortir gaire satisfet, però la cosa va anar millor del que m’esperava.

No l’havia fet mai, però en un principi no tenia que ser una prova dura. La de Miravet, segons la seva pàgina web, era una cursa de 20 km, distancia que trobo ideal, un desnivell positiu de 1000 metres, una cosa assequible, i amb un pic de casi 400 metros. Comparant-la amb la de Paüls o la de Xerta que passen dels 20 km, pics de 1000 metres, uns desnivells positius acumulats de més de 1650 metres... la del diumenge tenia que ser un aperitiu, però no va ser així.


Em desperto, esmorzo, em preparo la bossa, em vesteixo... agafo el cotxe i de cara avall, vaig tenir que recular perquè em vaig deixar alguna cosa, la motxilla es té que preparar el dia abans, xD.

Arribem tota la comitiva a Miravet, trobem un lloc on deixar el cotxe i ràpid a buscar els dorsals, a la pròxima marxo en més marge que no m’agrada anar en estos nervis. Tornem al cotxe a canviar-nos, li dono tot les coses a mun pare i de cara a la sortida corrent perquè ja casi es l’hora. Passo el control, estiro una mica i ... ja estic fent la primera cursa de l’any. Una mica precipitat, però era el debut i poden passar estes coses, jeje.

Vaig adelantant una mica, havia sortit dels últims, i un cop la situació ja es calma agafo el meu ritme. Anava fent quilometres per senders en bon estat, era un circuit trenca-cames, però les sensacions eren bones. Em notava be i els quilometres anaven passant en relativa facilitat fins que vaig arribar al últim avituallament on vaig recordar les paraules de mun tiet: “guardeu forces que despues de l’últim avituallament hi ha la pujada més forta de la cursa” però un no recorda això quan ja porta casi 2 hores d’esforç. La pujada era forta i jo per a colmo vaig fer un metres de més perquè em vaig equivocar... sort que vaig adonar-me’n de seguida del error. Emprenc la pujada, d’un quilòmetre aproximadament, i em costa uns 14 minuts... allí vaig gastar casi totes les forces que em quedaven, però tenia un consol, tots els que portava davant meu anàvem igual o pitjor que jo, jeje. Un descens ràpid i de cara al castell, la última pujada. Un cop coronat ja només quedava un quilòmetre. Tiro pels carrers del poble i per a variar una mica, em pego un retortillada i em faig un esguinze al peu. Bé, la novetat és que me l’he fet al peu esquerre, xD Tot i ser de descens aquest últim quilòmetre em costa 7 minuts. Degut al esquinç perdo casi 3 minuts, però tot i això paro el crono en 2h i 27 minuts.

Un bon resultat si tinc en compte el temps que porto entrenat i la duresa de la prova. No es que fos llarga ni amb moltes pujades, però té una cosa que la fa diferent de les que havia fet fins ara: la part més dura estava al final quan el “normal” es fer les pujades dures al principi i això em va marcar.

Ara toca recuperar el turmell, ja m’ha sortit el blau, i continuar entrenant per a millorar els resultats. La pròxima suposo que serà a finals de març a la Pobla de Massaluca.

Per últim dir que segons el nou aparatet que tinc, un garmin, les dades de la cursa van ser: 18’80 quilometres, 1.022 metres de desnivell positiu i 1030 de desnivell negatiu. Fent tot això vaig cremar 1300 calories.


P.D. Espero que aparti d’ara les organitzacions de les curses pensen algun remei per a que la cursa i la marxa no es troben dins del mateix recorregut tantes vegades, ja que això és un perill i algú pot prendre mal.


Ale i fins la pròxima.

Salut i cames!!!!