Com canvien les coses amb el temps

Aquest dissabte, aprofitant la lluna plena, es va celebrar la tradicional travessia-nocturna de Fredes-Paüls.

Si el poble en condicions normals ja està saturat, no cal que us imagineu com estava aquest fi de setmana que concedia la nocturna i la festa de la cirera, però bàsicament: molts de cotxes, uns quants frontals, carrers saturats, cireres, atletes... etc.

Tornant a la noctura, aquest any la UEC va limitar les inscripcions a 500 i les va aconseguir sense complicacions. Pel que pogut llegir, es deia que si no arriben a limitar les inscripcions s’hagués pogut arribat a les 700, una locura!

I com canvien les coses amb el temps!!! I això perquè ho dic? Pues perquè el “canvi” que ha experimentat la travessia de Fredes a Paüls en els últims anys és impressionant.
Encara recordo que mun pare va participar en les primeres edicions de la travessia i aquells anys es deia que baixar-la de 7 hores era una locura, l’any següent que baixar-la de 6 hores i mitja impossible, l’any següent que estos corredors estan averiats ja que ja l’han baixat de 6 hores, l’any... i així fins arribar a temps d’aquest any:
4h i 7 minuts!!!
Si els registres que s’anaven fent aquest anys eren impressionats, a n’aquest últim aconseguit pel Kiko Martí ja no se quin qualificatiu posar-li, però suposo que d’aquí un any o 2 o 3 passarà a formar part dels registres impressionats, ja que algú l’haurà aconseguit superar, almenys això penso.

Quan feia la nocturna el senyor Domingo Adell, si mal no recordo, fent un temps de 8h 30 minuts et servia per a quedar el desè, aquest registre va ser l’any 2000. 9 anys desprès fens aquest registres haguessis quedat el 75. Canvien les coses amb el temps?
La veritat es que si i molt. Una altra cosa que també ha canviat és la participació i la reputació de la travessia. Pensar que caldria limitar la cursa a 500 participants era una cosa impensable fins fa ben poc, però les coses canvien i es diu que per a millor.
Les curses de muntanya estan “enganxat” a moltes persones i això es bo. L’únic problema es que superar o igualar la posició que va aconseguir mun pare en les primeres edicions em serà molt difícil, (el desè va fer 5h 11 minuts) però el temps espero que no. Baixar-la de 8h 30 minuts es una cosa possible, però de moment no he pogut. xD
Ell sempre intenta aconsellar-me, ensenyar-me rutes, nous lloc per a entrenar-me... però no acaba d’entendre com no puc recordar-me’n de totes estes coses. De totes maneres suposo que poc a poc aniré memoritzant-les i més ara que torno cap al poble.

El dia de la travessia com que estava per casa vaig decidir tornar a la muntanya. Com que no vaig poder fer la cursa el dia que tocava me’n vaig anar cap a Montasgre, fins la bassa la Refoia, i vaig tornar a baixar cap al poble per la mateixa senda per on havia pujat. Quan estava baix a la carretera vaig decidir córrer un ratet més i vaig anar fins al bassot del Monget i desprès cap a casa.
Conclusió, el turmell no està be però avui he llegit una frase que m’ha agradat molt.

"El dolor es temporal... Puede durar-te un segundo, un minuto, una hora o hasta un año, pero al final se calma y algo mas ocupa su lugar. Sin embargo, si abandonas, dura para siempre."
LANCE ARMSTRONG

Per últim, felicitar a tots els participants de la travessia, però especialment als del poble. Grans registres i cada cop el nivell és més alt.

Ale, fins la pròxima