Un altre "ida y vuelta"

Diuen que a la tercera va la vençuda, jo no se si era la tercera, la quarta o la que feia 20, però ahir finalment vaig embenar-me el turmell. Va ser un gran encert, ja que la diferencia de córrer en un tovillera que et va gran i un “bon” embenatge és abismal.

La calor comença a ser bastant insuportable, les ganes d’entrenar van en sentit oposat a les temperatures altes i més si no hi ha cap “objectiu” a la vista, però de moment segueixo entrenant en la mateixa “il•lusió” que fa dos mesos enrere.

Eren les 6 i pico de la tarde i no sabia exactament que fer: entrenar o no entrenar, però vaig decidir entrenar perquè ja feia 3 dies que feia el gos.
Busco les venes, poso el peu en la posició correcta i em faig un embenatge dels que feia servir quan jugava a futbol. Desprès m’equipo correctament i omplo un botella en mig litre d’aigua, si de normal el líquid és important per a entrenar, en estes calors es imprescindible perquè se’n perd molt. No exagero si dic que entre l’entrenament i una hora després em bec més d’un litre i mig d’aigua.

Quan ja estic tot arreglat penso el recorregut que faré i decideixo fer un altre ida y vuelta, el mateix circuit que vaig fer el dissabte de la nocturna i de la festa de la cirera.
Començo a córrer de cara amunt i veig que les cames i el cor no estan com sempre i van cansats. Lo del cor ho dic perquè miro el pulsometre i veig que pel ritme que porto vaig bastant alt de pulsacions.
Arribo al Tormassal cansat per la forta calor que feia, però dic paciència. I començo a fer la forta pujada cap a Montsagre i quan porto mitja horeta les cames comencen a reaccionar i les sensacions comencen a ser algo més bones. Arribo dalt a la font i el temps no és per a tirar coets però tampoc es dolent, faig un trago d’aigua, em rento la cara i a tornar-hi sense encantar-me perquè la tronada ja es damunt meu i sinó encara em banyaré. Penso que és la meva i decideixo provar-me, però abans encara m’estic uns parell de minuts contemplant un grapat de mascles que tinc a uns 10 metres i que no m’han vist. Començo a baixar, en l’aigua seguint-me i veig que el turmell amb el embenatge aguanta molt be i puc anar fent. Faig tot el descens amb l’aigua tocant el nas ja que només serveix per augmentar la sensació de calor, em presento a la carretera i vaig de cara al Morella, fins al Bassot del Monget. Les cames estan millor que al principi. Anant cap al Morella saludo al Pablo i continuo a un bon ritmet. Arribo fins al principi de la senda de pujada al coll de la Gilaberta, allí giro, faig un trago d’aigua i cap a casa.
Arribo a casa, paro el cronòmetre, em rento la cara, estiro, faig unes quantes abdominals i flexions, però abans de entrar a la dutxa dic vaig a mirar quan de temps havia perdut en 10 dies, la curiositat em pot, jeje. Comparo els temps i m’enduc una sorpresa: no és que hagués perdut temps, sinó que ho havia fet en 7 minuts menys que aquell dia. Tot i no tenir bones sensacions durant molta estona, en un turmell que no esta al 100% i molesta un pelin, en unes cames cansades i en molta calor aconsegueixo rebaixar en uns quants minuts el temps que havia fet 9 dies enrere. Estic content.
Però aquest matí quan m’he pesat m’he posat “trist” perquè cada dia peso menys. En 3 mesos que porto entrenant-me fort he perdut més de 5 quilos i no es que em sobressin. Si en perdo un més baixo el ritme dels entrenaments durant un parell de mesos, xD.

Ale i fins la pròxima