+copia.jpg)
Ja no queda res, això ja està aquí. Tants de dies esperant-ho i per fi esta apunt d’arribar.
Demà a les 5 de la tarde pujaré al cotxe i començaré el camí per a fer 4 “curses” que seran molt breus, però més intenses i llargues que qualsevol que faig durant l’any.
La cursa només dura uns segons, però les hores d'abans i de desprès estàs que tens la la ment i la musculatura "angarratonada".
Les sensacions que es tenen allí dins no es poden explicar en paraules, per a poder-ho saber un te que posar-s’hi i viureu en primera persona.
Aquest any doblo la quantitat de dies, passo de córrer 2 encierros o anar per a correr-ne 4.
Espero tenir la mateixa sort que l’any passat i que tot vaigue be, però quan les coses no depenen d’un mateix, el futur i els aconteixements són incerts, tot i fer be el teu treball i voler que les coses surten be.
Una afirmació molt popular: “són més perilloses les persones que els bous”.
El perill en un encierro el porten els bous, però les “persones” ajudem a que aquest risc s’incrementi brutalment.
No us podeu imaginar els cops ni les es espentes que hi han per “aconseguir” un bon lloc e intentar “agafar” bou, una locura.
Ara fa uns dies que tinc oblidada la muntanya, no perquè m’estigui deixant anar sinó perquè vaig tenir com un cop de calor, de fer un entrenament fort i llarg, i vaig estar 3 dies sense poder fer res. Un altre motiu també ha sigut que em feia temor lesionar-me i no poder anar als sanfermins. Tot i això, marxo en les venes cap a Pamplona perquè el turmell de vegades encara es queixa.
Res més, el divendres per la tarde tornaré cap aquí baix i espero que aquest dies siguin unes bones vacances.
Ale i fins la pròxima!!
Fotos dels bous dels 4 encierros que vull córrer
Demà a les 5 de la tarde pujaré al cotxe i començaré el camí per a fer 4 “curses” que seran molt breus, però més intenses i llargues que qualsevol que faig durant l’any.
La cursa només dura uns segons, però les hores d'abans i de desprès estàs que tens la la ment i la musculatura "angarratonada".
Les sensacions que es tenen allí dins no es poden explicar en paraules, per a poder-ho saber un te que posar-s’hi i viureu en primera persona.
Aquest any doblo la quantitat de dies, passo de córrer 2 encierros o anar per a correr-ne 4.
Espero tenir la mateixa sort que l’any passat i que tot vaigue be, però quan les coses no depenen d’un mateix, el futur i els aconteixements són incerts, tot i fer be el teu treball i voler que les coses surten be.
Una afirmació molt popular: “són més perilloses les persones que els bous”.
El perill en un encierro el porten els bous, però les “persones” ajudem a que aquest risc s’incrementi brutalment.
No us podeu imaginar els cops ni les es espentes que hi han per “aconseguir” un bon lloc e intentar “agafar” bou, una locura.
Ara fa uns dies que tinc oblidada la muntanya, no perquè m’estigui deixant anar sinó perquè vaig tenir com un cop de calor, de fer un entrenament fort i llarg, i vaig estar 3 dies sense poder fer res. Un altre motiu també ha sigut que em feia temor lesionar-me i no poder anar als sanfermins. Tot i això, marxo en les venes cap a Pamplona perquè el turmell de vegades encara es queixa.
Res més, el divendres per la tarde tornaré cap aquí baix i espero que aquest dies siguin unes bones vacances.
Ale i fins la pròxima!!
Fotos dels bous dels 4 encierros que vull córrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada