dimecres, 28 d’abril de 2010

III Cursa de les fonts

El passat diumenge 25 d’abril, es va celebrar al poble veí, Xerta, la III cursa de les fonts. Una carrera de 26 km, 1700 metres de desnivell positiu i un pic de 879 metres. L'afluència de participants es va incrementar gràcies a la marxa, que tenia un circuit interessant.

Aquest any, a diferencia del passat, les setmanes abans de la cursa no havia fet cap entrenament pel circuit ni per la muntanya, el motiu d'això eren les proves per entrar a treballar de bomber a l'estiu. Però va valdre la pena perquè les proves físiques em van anar mot be i tot i no tenir cap merit he aconseguit entrar.
El problema no vas ser el canvi d'entrenament, perquè vaig fer bastants quilòmetres igual, sinó les seqüeles de les proves. Tinc l'esquena tocada i un esguinze al turmell esquerre que vinc arrossegant des de Miravet.

Tornant al diumenge... el despertador va sonar molt aviat i sense gaire gana a esmorzar, desprès una dutxa i cap Xerta.
Aparco a l'estació i coincideixo en mun tiet i mun cosí que van a fer la marxa. Anem de cara a la plaça, recolleixo el dorsal, deixo la motxilla, m'embeno els turmells i a calentar.
Durant l'escalfament no tinc bones sensacions i em noto incomodo amb el turmell esquerre, però no li faig molt de cas. Estiro amb el Ricard, Gustavo i companyia i de cara la sortida que ja no queda res.
Fotos, comentaris, salutacions i a córrer !!!!!!Els primers quilòmetres els faig en calma perquè no vull quedar-me vuit a meitat cursa. Una vegada passo el primer avituallament m'ajunto amb el Rafel, anem contant-mos batalletes i fent quilòmetres, fins que ell comença a fer les passes massa llargues i jo decideixo mantenir el ritme pensant en que a la baixada ja recuperaré. Mantinc el contacte visual amb el Rafel fins passada la vall d'infern, aquí em trobo amb una mica de trànsit, em costa molt passar a la gent degut al sender i perdo uns instants. El tram que va des dels plans de rambla fins la moleta és el més bonic i dur de la cursa. La pujada a la Coscollosa és “curta” e intensa, però la forta calor i l'escàs vent que feia van fer que pareixes més dura.Una vegada coronada toca un descens llarg i tècnic amb algunes pujades curtes però molt pronunciades. Aquestes mini pujades al final de les curses són tot un mur, ja que et buiden i et deixen “finet”. Aquest any porto les piles carregades per fer un bon descens i recuperar temps. Començo a fer quilòmetres i adelanto a n'algun corredor, però tinc la part esquerra tocada, l'esquena i el turmell cada cop molesten més. Quan porto uns tres quilòmetres de baixada me'n dono compte que pot ser he guardat massa forces, he apretat poc i ja no se si podré recuperar tot el temps que volia.
Tot i això vaig seguint a bon ritmet i em presento a la última pujada del circuit, hi han cordes per a superar-la, però prefereixo deixar-les per un corredor que està passant uns mals moments. Arribo a l'últim avituallament, amb més retràs del esperat, em faig unes fotos, comento la jugada i torno a córrer per arribar el més aviat possible a la meta.
A diferencia de l'any passat, els últim tres quilòmetres es fan més assequibles, potser he reservat massa? Segur que si. Deixo la senda, entro al asfalt i... 3h i 35 minuts.
No gaire content pel temps fet, 8 minuts més que l'any passat, però l'important es que he acabat. Tinc una sensació rara perquè estic be, tot i la forta calor que feia, però penso que he guardat massa i que no me emprés la cursa com una cursa, valga la redundància, però... per a compensar-ho ahir 14'5 quilòmetres de muntanya i 1400 metres de desnivell positiu.

La cursa de les fonts és la més dura que he fet aquest any en diferencia, però m'agrada perquè esta al costat de casa e hi han unes impressionats vistes. Són molts de quilòmetres, un desnivell acumulat considerable, baixades molt tècniques, pujades llargues i dures,... però arribar a la meta ho compensa tot.

Felicitar a un mun cosí Aleix perquè, tot i ser molt jove, va acabar el 15è a la marxa, segueix així!!! També al Ricard, Paco, Gustavo, Rafel, Joaquin...

Avui descans i al camp nou a per la remuntada i demà... ja serà un altre dia.

Ale i fins la pròxima