Cursa Pobla Massaluca i Camino de Santiago.

Ja feia uns quants dies que no escrivia i he aprofitat avui que no fa molt bon dia per a tornar-ho a fer.
Començaré per la cursa de la Pobla de Massaluca. Tenia ganes de fer-la, no perquè sigui una prova que m'encante, sinó perquè tenia ganes de córrer una cursa i perquè l'havia fet l'any passat i volia comprovar la meva evolució.
Aquesta vegada vaig preparar-me les coses el dia abans i vaig marxar em més temps de marge per a estar tranquil, les presses no m'agraden. Arribada, caferet, xarrada en los coneguts, canvi de roba, una mica de calentament i cap a la sortida.
El dia pintava calorós i així va ser, cosa que no em beneficia gaire. A diferencia de l'any passat arribava a la cursa en un més i mig més d'entrenament i es va notar una mica amb la marca. La sortida va ser frenètica, les sensacions eren bones i els quilòmetres anaven passant sense adonar-me'n, els primers 10 quilòmetres en 46 minuts!!!. Però quan portava uns 13 quilòmetres la cosa va canviar, la calor em va buidar i les cames van deixar de funcionar. Tot i això vaig parar el rellotge en 2 hores i 6 minuts, 30 minuts menys que l'any anterior. De la cursa dir que els petits canvis en el recorregut la van fer més atractiva i que aquest any va tindre 21,68 km i 775 metres de desnivell positiu. Vaig acabar “content”, tot i que la sortida tan ràpida em va passar factura, però amb un cop de calor i uns peus que...
Per últim donar les gràcies al Jordi Gimenez.
Els dies de desprès de la cursa va tocar bici i el dijous de cara a Galícia a fer el camino de Santiago.
Va ser una experiència bonica, tant per les vistes com pel que significa. Els dies caminant es van fer amenos, però no va ser una cosa fàcil. Teòricament vam recórrer 115 quilòmetres en 4 dies, però penso que en són algun més. Apart del quilometratge, no és cap disbarat, el que és fa pesat és anar en la motxilla al coll i a n' això se li té que sumar que els genolls i les plantes del peu no estaven recuperats del trote dels dies abans i m'acabaven molt cansats desprès de tantes hores de caminant.Contades algunes "penúries", es broma, tot el que es viu fent el camino és una bona experiència però que calen unes quantes pàgines per explicar-la així que... l'arribada a la catedral de Santiago va ser el dilluns sobre les 8 i mitja de la nit i em va impressionar molt. Vam recollir la Compostela, vam descansar, ja en teníem ganes!!!, i el dimarts a les 12 cap a la catedral a escoltar la missa del peregrino, on vam trobar molts de “coneguts”.
Però tot el bo s'acaba i així va ser. Ara Toca tornar a la normalitat: entrenament per les muntanyes de Paüls, el barça guanyant al Madrid i esperant la champions, treballs de la uoc... en fin, el de sempre, xD

Ale i fins la pròxima